català | castellano | english Vhir
    Vhir
Col·labora




Vivències

Vivències




“Conèixer els símptomes del càncer d'ovari és molt important per detectar-lo a temps”

Ja feia un any que hi havia dies en que no em trobava bé, tenia vòmits, sensació de flat al caminar i la panxa inflada. No va ser fins un any més tard, a l’octubre de 2013, quan el metge va decidir fer-me l’ecografia i va ser llavors quan em van detectar un tumor d’ovari força gran. Fins aquell moment no tenia ni idea dels símptomes d’aquest càncer. Coneixia els del càncer de pit, però del d’ovari n’havia escoltat ben poc...Tot i això m’ho vaig agafar molt bé i en cap moment em vaig espantar, però la meva família sí.

 

Al Vall d’Hebron tot va anar molt ràpid: en un mes em van operar i la recuperació va ser bona. I crec que en bona part tot va anar tan bé perquè vaig ser forta, positiva i vaig confiar plenament en l’equip de metges i d’infermeres que em va atendre.

 

Quan es passa per una cosa d’aquestes has de mirar de col·laborar al màxim, amb el que es pugui, perquè no podem esperar a que l’Estat ens ho doni tot fet, especialment ara amb les retallades. Per això i per contribuir a la recerca en aquesta malaltia i per ajudar a les afectades vaig començar a col·laborar aquí mateix, quan estava hospitalitzada a Vall d’Hebron. 


Carme



“Des de la pèrdua cap a l'esperança i l'acció”

Els nostres fills van néixer amb una malaltia rara: una IDP o Immunodeficiència Primària. En Juan va morir a causa d'aquesta malaltia, ell mai fou diagnosticat. Les IDPs són senzilles de diagnosticar però la dificultat és sospitar-les. Un diagnòstic precoç és fonamental per evitar seqüeles i salvar vides. En Didac fou diagnosticat als sis mesos a l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona i està sent tractat allí.

 

La investigació en IDPs ha avançat molt, però queda molt camí per recórrer. Per això, un dia, vam decidir que aquest camí també l'havíem de fer nosaltres tres.

 

Hem començat un fantàstic viatge per intentar recaptar fons per a la investigació i per donar difusió de les IDPs. En aquest viatge no estem sols, ens acompanyen familiars, amics, coneguts i també persones anònimes, que inverteixen el seu temps i talent a ajudar a en Didac en la seva campanya a favor de la recerca en les IDPs.

 

Volem deixar testimoni del nostre viatge amb sabor a futur i agrair el suport i la confiança de molts.

 

Llegeix aquí la carta íntegra de la mare d'en Didac

Mira aquí el vídeo dels pares d'en Didac


Júlia i Ivan (pares d'en Didac)



“Vull engrescar tothom a involucrar-se i ajudar”

El gener de 2013 em van donar el diagnòstic: càncer de fetge i necessito un trasplantament. Sabia que alguna cosa tenia, perquè feia un any que no em trobava bé. Sóc atleta professional i cada vegada em costava més competir. Però mai vaig imaginar això ...

 

Mai penses que puguis tenir un càncer, que t'està passant a tu que ets persona sana i esportista. Però m'ha passat i com diuen els que passen per això, valores més la vida i la necessitat d'ajudar els altres. Per això ara he impulsat la carrera solidària pel trasplantament Nick Festes d'Horta 2013.

 

Amb aquesta iniciativa vull ajudar a la investigació que es fa a Vall d'Hebron, on m'atenen grans professionals com el Dr. Genescà, el Dr. Charco i la Dra. Bilbao. Vull animar la gent perquè s'involucri i ajudi, no només per mi, sinó per tots els que ho necessitaran i els que estan molt pitjor que jo. Amb aquesta cursa vull també ressaltar la importància de donar òrgans, per poder donar vida a tots els que com jo estem a la llista d'espera per tornar a començar.


Mª José



“La nostra filla va tornar a néixer i nosaltres amb ella”

El 2 de novembre de 2011, en el control de l'ecografia de l'embaràs, ens van diagnosticar que la nostra filla naixeria amb un mielomeningocele molt greu. Les lesions i seqüeles que la nena patiria, a nivell motor i cerebral, la convertirien en allò més semblant a un estat vegetatiu.

 

Poc després, vam saber pels mitjans de comunicació que s'havia operat amb èxit un cas similar a l'Hospital Vall d' Hebron. Vam contactar amb els metges especialistes d'espina bífida i després d'una cita amb ells, vam decidir aprofitar l'oportunitat que ens van oferir.

 

Un any després del naixement, la nostra filla Mariam no té cap lesió cerebral, mou les cames fins als genolls i de moment no pot encara bellugar els turmells. Essent conscients de la lesió que patia, mai no vam imaginar aquests resultats. Reiterem el nostre agraïment a l'hospital i molt particularment als cirurgians i investigadors de la unitat de l'Espina Bífida. La recerca de Vall d'Hebron ens ha donat l'oportunitat de millorar la qualitat de vida de la nostra filla d'una manera tan significativa!


José Manuel i Rajae (pares de Mariam)


Llistat del 1 al 4: Coincidències: 4

Pàgina: 



Col·labora




Nota Legal Política de cookies Mapa Web Segueix-nos a: Twitter Facebook Youtube RSS


© Hospital Universitari Vall d'Hebron/Institut de Recerca